Optimot. Consultes lingüístiques - Llengua catalana

sostre

1 m. [AQ] [LC] Part d'una casa, d'una habitació, d'una cavitat, que la limita per dalt. Ara pinten el sostre del menjador. Tapar amb un encanyissat les bigues del sostre. El sostre era tan baix que s'hi arribava amb la mà. Les estalactites del sostre de la cova.
2 m. [LC] Altura, magnitud màxima que assoleix o pot assolir una cosa. L'Himàlaia és el sostre del món. El sostre salarial.
3 1 m. [LC] De coses que estan posades les unes sobre les altres, les que estan en un mateix pla horitzontal, en una mateixa de les zones horitzontals en què estan separades per alguna cosa. Les anxoves estan disposades a sostres.
3 2 m. [LC] Capa de coses que han caigut o han quedat sobre una superfície o a terra, especialment restes i residus. Després de sopar, damunt la taula hi havia un sostre de molles de pa i de pells de taronja. No has agranat bé: t'ho has deixat tot ple de sostre.
4 m. [MI] En alp., sobreplom horitzontal i pla.
5 1 m. [GL] Conjunt de capes de recobriment o part alta d'una sèrie estratigràfica.
5 2 m. [GL] Cara superior d'una capa o estrat, d'un filó.
5 3 m. [GL] [MI] Massa rocosa o estrat que hi ha damunt un pla de falla.
5 4 m. [MI] Volta d'una mina.
5 5 m. [GL] Paret superior d'una galeria subterrània, d'una galeria càrstica.
6 m. [LC] Pallissa1 1.
Institut d'Estudis Catalans
Abreviacions